L'excursió d'avui i la d'ahir

El constraste entre l'excursió d'avui i la d'ahir és incommensurable. Ahir vaig recorrer un barri de Santa Coloma de Gramanet i després el centre de Barcelona. Abans m'agradava l'aspecte cosmopolita de les grans ciutats però ahir l'aglomeració de tantes persones em va sembla agobiant. Passejant pels carrer de Santa Coloma vaig recordar la meva adolescència en un barri molt semblant, en una petita ciutat francesa frontera amb Suïssa, on també probablement més del 50 % d'habitants erem estrangers. Haig de buscar informació i si és possible veure aquest documental del que s`ha parlat aquests dies. "el tren de la memòria" ... El Tren de la Memoria retrata el éxodo de dos millones de españoles que buscaron la prosperidad en Europa en los años sesenta. Se fueron para unos meses ... També vaig decidir ahir que hauria d'escriure sobre aquesta época de la meva vida. "jo també vaig ser immigrant .....".

L'excursió d'avui ha estat molt diferent. He sortit a caminar a la montanya. En el primer tram hem trobat altres excursionistes però desprès hem caminat quasi tres hores sense veure ningú més. El bosc feia olor de sec i es podia palpar el perill d'incendi. Això em fa patir molt. Per a mi no hi ha res comparable amb el plaer d'estar en la natura, observar-la i gaudir-la. Ha estat en un descans, seguda a l'ombra d'uns pins, quan he recordat la multitud d'ahir i me n'he adonat encara més de la felicitat que em dóna la natura.