Mussara

Hem sortit de Vilaplana a les 10h00' amb un temps ideal per caminar. Hem pujat fins el refugi de la Mussara pel camí de les tosques. L'he trobat molt més bònic i verd que l'última vegada, que va ser en ple mes de juliol, fa uns anys. Hem vist que des de Vilaplana també es pot pujar a la Mussara pel camí de les campanilles i hem decidit que si el trobavem l'agafariem de baixada.

Desprès del Tour du Mont Blanc del mes passat, hem trobat aquest caminet molt fàcil tot i que hi ha prou desnivell, hauria de mirar quan exactament. Avui hem sortit de casa gaire bé sense saber on aniriem, sense preparar res, ni tan sols he agafat la càmara però, això és l'últim cop que passa. Me'n he apenedit molt de no haver agafat la càmara. Com sempre la Tammy s'ha banyat al riu i ens ha fet enveja només de veure com disfruta. Li hagués fet una foto molt interessant. També hagués fotografiat les cireretes de pastor i unes quantes coses més.

Amb menys de 2 hores hem arribat al refugi de la Mussara. Just abans d'arribar-hi hem vist i sentit els escaladors. En el refugi hi havia molta gent. Allí s'hi pot arribar amb cotxe. Hem vist arribar una mena de minibus d'excursions amb una dotzena d'adolescents suïssos del canton de Vaux. Hi havia també caçadors de bolets. Sempre m'he preguntat per què s'han de dir caçadors.

Hem preguntat a la noia que s'ocupa del refugi, per cert una mica despistadilla, com agafar el camí de les campanilles. S'agafa just davant de la casa en ruïnes, de l'antic poble de la Mussara. És un camí preciós però molt empinat i tenia una mica de por de baixar sense els bastons, però ha resultat molt més fàcil del que em pensava.

Ha estat baixant quan he pensat que si aquest blog ha de tenir una utilitat pot ser aquesta: escriure un diari de les nostres excursions. També ha estat baixant quan hem parlat de prepararse per pujar al FUJISAN l'any vinent quan vagi a Japó el juliol o agost. Dubto molt que ho pugui fer, perque són uns 3.700 m. i jo mai he fet un tres mil però ho estic considerant molt seriosament. Està clar que m'hauré de preparar a consciència. Ja es veurà.

Una cosa que també voldria posar en marxar és un petit album de fotos dels arbres que trobo quan vaig a la montaña per a saber identificarlos. Ja casi tocant al poble he menjat dues nous i quatre o cinc avellanes. M'agrada molt tastar les coses que es trobem pels camins, com ara les figues, les mores. Pels Alps vam troba freses i frambueses (crec que es diuen gerds). Ha estat una excursió molt agradable.

Unes altres fotos del TMB . No me'n canso mai.